David Vila i Ros

Un boig de les paraules immers en un món on conflueixen l’absurd, l’amor i la revolta.

Aturat al semàfor, giro el cap i m’adono de la noia de la furgoneta de la meva esquerra. Està asseguda al costat del conductor i té la mirada perduda rere uns blocs d’edificis fins que, tot d’una, em veu i em fita mentre una llàgrima li regalima galta avall. El semàfor es posa verd i la furgoneta surt rabent, deixant-me el temps just per llegir les lletres que duu impreses, un anunci d’un espectacle eròtic per a turistes. Amb mi s’ha despullat com mai, penso.

 

Conte extret del llibre Verba, non facta

Vols seguir-me a les xarxes?